Elaboració del cuscús

En aquest vídeo podeu veure els diferents passos per elaborar el cuscús:

Barcelona ètnica

Viatjar per tot el món a través de la panxa, i sense sortir de Barcelona. Aquesta guia és un recull de restaurants de tot el món que hi ha la ciutat. No és una llista exhaustiva, sinó una tria personal de l'autora, Teresa Vallbona. Organitzada per continents, li falta el mapa mundial per anar marcant els països que haguem visitat gastronòmicament. Alguns noms segur que et poden sonar -especialment el de gastronomies més establertes aquí com la japonesa o la mexicana-, però és interessant descobrir que a la capital catalana hi ha la possibilitat de degustar cuines com la de Senegal, Malàisia, les Filipines, l'Iran o Veneçuela. A nivell de continents, no hi ha la presència d'Oceania, tot i que en algun restaurant de la ciutat sí que podrem menjar cangur, per exemple. I, imaginem que per proximitat, estan exclosos els restaurants de cuina de països europeus.

De cada restaurant que ens presenten en aquesta guia en tenim una introducció i una fitxa tècnica, amb la localització, horaris, preus orientatius que ens pot costar i una altra dada interessant per a la butxaca: si hi ha menú al migdia. Ens recomana els plats més interessants de la carta (que en alguns casos és realment curta - com els de l'Àfrica central-) i quina beguda val la pena triar per acompanyar l'àpat. Que val la pena sortir-se de l'habitual i regar-ho amb un lassi en un restaurant pakistanès o un bissab -beguda feta amb les flors d'hibisc- en un senegalès. També hi ha un apartat especial on recomana postres, tot i que en algunes gastronomies no té un paper tan destacat com a casa nostra.

Att; JuditMontanyà

"Chicas, cerillas... y fogones",

Veient el títol i el ganivet que surt a la contraportada no és gaire difícil imaginar que aquest llibre és una altra novel·la negra sueca (últimament molt de moda, amb autors com Stieg Larsson i Henning Mankell al capdavant). Però no ho és, tot i que l'èxit dels escriptors suecs ha tingut un bon paper en la publicació d'aquest llibre. L'autora (una sueca que viu a Catalunya des de fa anys) ho va veure com una oportunitat per mostrar la gastronomia del seu país, altament desconeguda aquí. Ho ha fet amb un llibre de receptes tradicionals, amb un detall molt important: allà on hi ha ingredients complicats de localitzar fora de Suècia ens suggereix alternatives més comunes.

És una cuina on pesa el clima, els llargs hiverns i els aliments que s'havien de conservar per molt temps han fet que els peixos conservats en sal siguin un dels pilars de la seva gastronomia. També les carns, des d'animals de la seva geografia, com el ren, a altres que són més fàcils de cuidar quan totes les pastures estan nevades, com el porc. La Birgitta divideix el llibre en entrants i verdures, sopes, salses, peix, aus i caça, carn, postres, pastes i dolços, conserves i caramels, i begudes. A més de la traducció, tenim tots els noms dels plats en el seu original suec. Primörsoppa, Lallerstedtare... tantes hores navegant pels catàlegs de l'Ikea ens han donat familiaritat amb aquest idioma. Trobarem una gran varietat de receptes. Si agafem, per exemple, el salmó, un peix que mengem molt i que aquí també es pot localitzar fàcilment (encara que normalment en la versió de viver, no la salvatge), trobem un bon assortit de preparacions: en rotllos amb mantega d'espinacs, en mantega per untar el pa, marinat, a la sal, fumat, especiat al forn, en papillot o a la graella.

I quan hagis fet unes quantes de les receptes del llibre i arribis al nivell de mestre culinari suec, ja podràs preparar el menjar per a un àpat tradicional suec, l'smörgasbord. Una bestiesa de quantitat que ve en 4 serveis. Un primer de conserves, formatges, patates... Un segon de preparacions de peix (salmó, anguila, gambes...). Un tercer de carns fredes amb amanides vàries. I un quart de plats calents (mandonguilles, púding d'ou, rostit de xai...). I evidentment, reserva encara lloc per a les postres, un pastís de poma, per exemple.

Att; Judit Montanyà

Agraïments

Per finalitzar el treball trobem necessari donar les gràcies a totes les persones que han col·laborat en la realització d’aquest treball, on hi trobem:

- A totes les persones que van respondre’ns l’enquesta.

- I sobretot a la Mariona, la propietària del restaurant Tombuctu de Tona. Ja que ens ha concedit l’oportunitat de tenir una experiència directe amb el món de la cuina d’altes països.

Att; Cristina Rull

Opinió personal

Estem contentes amb el treball d’investigació realitzat. La varietat de recursos utilitzat per fer-lo ens ha donat la possibilitat de relacionar-nos amb molta gent, tant quan passàvem l’enquesta com en el restaurant que ha col·laborat amb nosaltres.

També hem fet recerca de molta informació tant via Internet com de bibliografia, que al haver-la de triar i analitzar ens ha donat a nivell personal uns coneixements sobre cuina que no teníem en un principi.

Ha set molt interessant utilitzar recursos com la fotografia o vídeo per fer suport al treball, ja que d’aquesta forma es veu d’una manera més real i didàctica.

A la nostra generació no és habitual col·laborar massa en les tasques dins la cuina, aquest treball ens ha fet un xic més participatives perquè sense adonar-nos ens ha creat curiositat per investigar i observar la creació de plats inclús a la cuina de casa.



Att; Cristina Rull

Nou llibre de Carme Ruscalleda "100 Plaers per compartir"

Tot un repte el que tenia Carme Ruscalleda al fer un nou llibre de receptes, després del "Cuinar per ser feliç". Aquell era un llibre que s'ha anat incorporant a moltes cases, com vam poder veure a les recomanacions per Sant Jordi que feien els blogs de cuina catalans. Fullejant el nou receptari, es nota la influència japonesa en la cuinera de Sant Pol. Si al "Cuinar per ser feliç" tot girava sobre la cuina tradicional catalana, aquí es noten molt els apunts orientals, tant en conceptes, com en preparacions, com en ingredients. Que en alguns casos t'obligaran a rebuscar una mica més per fer alguns dels plats. Per exemple, una pasta freda amb musclos que utilitza làmines de pasta Won Ton, però no és general, són pocs casos.

Els d'aquest llibre són plats per quedar fantàsticament amb convidats. Un menú d'exemple: per picar unes croquetes de bolets, de primer una sopa d'all, poma i pa integral amb llunes de pebre rosa, una gall al forn amb patates i olives i ho rematem amb un flam de pomes al forn sense sucre. Al final només els quedarà l'opció d'aplaudir-nos! Les receptes són altament suggerents, com pots veure i van d'enunciats més "moderns" a altres més tradicionals com poden ser uns calamars farcits. Potser en alguns casos sí que hi ha una mica més de complicació que en receptes del "Cuinar per ser feliç", però són plats que no requreixen un nivell professional i al 99,9% són ideals per quedar bé quan volem sorprendre algú. No ha de ser fàcil que quedin tan espectaculars com a les fotografies, però en totes les receptes hi ha apunts per ajudar a aconseguir la millor presentació. Si vols completar la col·lecció de llibres de cuina Ruscalleda, al web del seu restaurant Sant Pau hi trobaràs el llistat de tot, dins l'apartat "Publicacions".

Att; Judit Montanyà

Visita al restaurant Tombuctu

Per tal d'ampliar el treball i alhora tenir una experiència directe amb el món de la cuina vàrem decidir anar al restaurant Tombuctu de Tona, que és una restaurant de cuina africana.

Allà ens van obrir les portes expressament a nosaltres, ens van atendre i van respondre totes les nostres preguntes que els hi vam preparar.

La Mariona, la propietària del restaurant, ens va ensenyar com s'elaboraba el cuscús ( plat típic africà).

Seguidament podeu veure una foto del cuscús al finalitzar la seva elaboració, amb la seva presentació, guarniments...













Att; Cristina Rull