Agraïments

Per finalitzar el treball trobem necessari donar les gràcies a totes les persones que han col·laborat en la realització d’aquest treball, on hi trobem:

- A totes les persones que van respondre’ns l’enquesta.

- I sobretot a la Mariona, la propietària del restaurant Tombuctu de Tona. Ja que ens ha concedit l’oportunitat de tenir una experiència directe amb el món de la cuina d’altes països.

Att; Cristina Rull

Opinió personal

Estem contentes amb el treball d’investigació realitzat. La varietat de recursos utilitzat per fer-lo ens ha donat la possibilitat de relacionar-nos amb molta gent, tant quan passàvem l’enquesta com en el restaurant que ha col·laborat amb nosaltres.

També hem fet recerca de molta informació tant via Internet com de bibliografia, que al haver-la de triar i analitzar ens ha donat a nivell personal uns coneixements sobre cuina que no teníem en un principi.

Ha set molt interessant utilitzar recursos com la fotografia o vídeo per fer suport al treball, ja que d’aquesta forma es veu d’una manera més real i didàctica.

A la nostra generació no és habitual col·laborar massa en les tasques dins la cuina, aquest treball ens ha fet un xic més participatives perquè sense adonar-nos ens ha creat curiositat per investigar i observar la creació de plats inclús a la cuina de casa.



Att; Cristina Rull

Nou llibre de Carme Ruscalleda "100 Plaers per compartir"

Tot un repte el que tenia Carme Ruscalleda al fer un nou llibre de receptes, després del "Cuinar per ser feliç". Aquell era un llibre que s'ha anat incorporant a moltes cases, com vam poder veure a les recomanacions per Sant Jordi que feien els blogs de cuina catalans. Fullejant el nou receptari, es nota la influència japonesa en la cuinera de Sant Pol. Si al "Cuinar per ser feliç" tot girava sobre la cuina tradicional catalana, aquí es noten molt els apunts orientals, tant en conceptes, com en preparacions, com en ingredients. Que en alguns casos t'obligaran a rebuscar una mica més per fer alguns dels plats. Per exemple, una pasta freda amb musclos que utilitza làmines de pasta Won Ton, però no és general, són pocs casos.

Els d'aquest llibre són plats per quedar fantàsticament amb convidats. Un menú d'exemple: per picar unes croquetes de bolets, de primer una sopa d'all, poma i pa integral amb llunes de pebre rosa, una gall al forn amb patates i olives i ho rematem amb un flam de pomes al forn sense sucre. Al final només els quedarà l'opció d'aplaudir-nos! Les receptes són altament suggerents, com pots veure i van d'enunciats més "moderns" a altres més tradicionals com poden ser uns calamars farcits. Potser en alguns casos sí que hi ha una mica més de complicació que en receptes del "Cuinar per ser feliç", però són plats que no requreixen un nivell professional i al 99,9% són ideals per quedar bé quan volem sorprendre algú. No ha de ser fàcil que quedin tan espectaculars com a les fotografies, però en totes les receptes hi ha apunts per ajudar a aconseguir la millor presentació. Si vols completar la col·lecció de llibres de cuina Ruscalleda, al web del seu restaurant Sant Pau hi trobaràs el llistat de tot, dins l'apartat "Publicacions".

Att; Judit Montanyà

Visita al restaurant Tombuctu

Per tal d'ampliar el treball i alhora tenir una experiència directe amb el món de la cuina vàrem decidir anar al restaurant Tombuctu de Tona, que és una restaurant de cuina africana.

Allà ens van obrir les portes expressament a nosaltres, ens van atendre i van respondre totes les nostres preguntes que els hi vam preparar.

La Mariona, la propietària del restaurant, ens va ensenyar com s'elaboraba el cuscús ( plat típic africà).

Seguidament podeu veure una foto del cuscús al finalitzar la seva elaboració, amb la seva presentació, guarniments...













Att; Cristina Rull

El Bulli ja no és el millor restaurant del món.

El Bulli ha deixat de ser el número 1 del món, segons el jurat de Restaurant Magazine escull en primer lloc el Noma danès, el Bulli queda segon i el Celler de Can Roca, quart.

El jurat de Restaurants Magazine ha creat un guardó especial per reconèixer la feina del cuiner català reconeixent-lo com el millor xef de la dècada, . Adrià ha assegurat que està 'molt emocionat' perquè aquest serà 'l'últim' guardó d'aquestes característiques a què podrà optar perquè ha anunciat que tancarà “El Bulli”, vol crear una fundació d'experimentació culinària en ell. Adrià, que ha assegurat que continuarà treballant i fent tot el possible' perquè la cuina catalana continuï al capdavant del panorama mundial.

Att;Judit Montanyà

Un llibre per menjar bé cada dia

"Un llibre per menjar bé cada dia... quasi sense cuinar". Aquest recull de receptes (Cossetània edicions, 19 euros), que ens presenta l'Ada Parellada (la responsable dels fogons del Semproniana), està pensat per a aquells que no tenen gaire temps per cuinar. Que per desgràcia és un fet massa habitual. L'objectiu del llibre és, per tant, demostrar que es pot menjar bé, i molt, dedicant poca estona a cuinar. I la solució que proposa és utilitzar productes que podem comprar al supermercat i que ens estalviaran temps.

Fer un sofregit d'hores a casa ens assegura (gairebé) que ens sortirà un plat gustosíssim, però com que segurament no tindrem temps, podem aprofitar els sofregits que ja trobem al supermercat i retallar aquest temps a la recepta. Cal per a això també ser un bon expert a l'hora de comprar al supermercat, i a la introducció del llibre l'autora ens dóna quatre consells. Que no totes les salses de sofregit són bones, però n'hi ha de molt dignes, si sabem buscar bé. Curiós és l'apartat que dedica al desxifrat d'etiquetes de productes, important perquè no ens espantem entre additius, colorants, conservants, antioxidants... Les receptes ens les divideix en una part de receptes ràpides del dia a dia i una segona de receptes més de festa, per quan tenim convidats, però que també puguem solucionar ràpidament i ens doni temps per fer altres coses. A les receptes, l'Ada proposa productes concrets: al llibre assegura que "no hi ha cap interès comercial" en les marques triades i que ho ha fet per aconsellar productes que siguin bons, dins de les opcions que siguin fàcils de trobar. Seleccionant entre aquests bons productes i amb el temps d'estalvi que ens suposa, podrem fer plats amb tan bona pinta com uns espàrrecs verds gratinats amb salsa tàrtara i festucs. En aquest cas, per exemple, tenim espàrrecs de pot, un pot de salsa tàrtara i un grapat de festucs. La preparació, com podeu imaginar, és molt senzilla. L'Ada ens explica quins ingredients necessitem si tenim més temps i volem fer la salsa tàrtara a casa. I com que l'explicació dels plats és curta, de cada recepta ens regala un text interessant que ens dóna algun apunt curiós. Dels espàrrecs, per exemple, ens explica la relació amb el pintor impressionista Manet i un parell de quadres on sortia aquest vegetal. Un punt interessant als llibres de cuina, el de tenir teca per llegir a part de les receptes en si...

Att; Judit Montanyà

Aspectes generals d'Àsia

Àsia és el continent més poblat de tot el món. Aquest continent s’exten sobre la meitat oriental de l’hemisferi nord, des de l’Oceà Glacial Àrtic, al nord, fins a l’Oceà Índic, al sud.
La gastronomia asiàtica és un de les més variades del món.
És una gastronomia exòtica i oriental molt curiosa, plena d’aroma, color i sabor.
Els ingredients més utilitzats a l’hora de cuinar són l’arròs, el peix, les verdures i les espècies.
Com era d’esperar, la religió també té els seus efectes sobre la cuina asiàtica. I és que la presència de l’Islam fa que no es mengi carn de porc en llocs determinats del continent.



Att; Cristina Rull

Aspectes generals d'Oceania

Oceania és un continent petit envoltat pels oceans Antàrtic, Índic i Pacífic. Una multitud d’Illes també formen part d’Oceania.
La gastronomia d’Oceania, és una barreja de la cuina europea i asiàtica.
Al ser un continent envoltat d’oceans fa que els seus plats estiguin fets a base de peix i mariscs, tot i que la carn mai hi falta.

Els seus plats es solen fer a base de: peix, mariscs i carn.
Les carns més utilitzades són les de cangur, cocodril, porc, xai, vaca i pollastre.
Alguns dels productes a destacar són les fruites d’aquestes zones com la papaia, les pinyes, els plàtans, els aranges gegants, el préssec salvatge, la pruna Kakadu i ananàs vermelles.
Oceania també és un continent conegut pels seus vins, ja que és un dels màxims explotadors de vi del món. Hi ha quatre cellers molt coneguts mundialment procedents d’aquest continent, que són Southcorp Wines, BRL-Hardy, Orlando Wyndhan i Milda Blass.


Att; Cristina Rull